domingo, 25 de agosto de 2019


                          NOU RECULL   
                                            D'ACTIVITATS
                                       TEMPORADA  2018 - 2019



El 27 de setembre de 2018 la Joana Gardés va organitzar un homenatge a
Paco Candel
Aquest és un nou Homenatge a l'escriptor i amic Paco Candel
 organitzat per Joana Gardés
 
Convidat a parlar de la meva relació d'amistat fraterna i
col·laboració al llarg de més de trenta anys
 
 
Un moment de la meva intervenció
 
 
 
Acabat l'acte, amb alguns dels responsables de l'Escola de Música
Joan Vergés, Joana Gardés, Ferran i Eva
Foto Joan-Jordi Duch Sedó.
-------------------------------------------------------------------------------
 
En este acto se me brindo la posibilidad de comentar aspectos de mi
 relación de amistad fraterna y colaboración con el autor
de "Els altres catalans" a lo largo de mas de treinta años.
............................................................................................................
.................................................................................................................
 
 CADAVER EXQUISIT
Octubre de 2018
En aquesta exposició tan curiosa es va voler complementar el joc
de "El cadàver exquisit" plàsticament i en poema a través de
combinar quadres de 2 x 1 metres i poemes que van recitar-se
el dia inaugural a mode de performance, resultant un acte d'un
cert surrealisme donad el desconeixement del total, sobretot pel
que fa als textos.
El meu text - poema fou el següent.
 
"Admirar serenament,
aquella línia que la mà
ofereix, un suggeriment
de camí, avui, cap el demà."
 
El poema anterior era de Pepita Pedret (admirar)
i el posterior de Montse J. Sorribes (demà)
----------------------------------------------------------------------------------
 
Exposición "El cadàver exquisit" compuesta de pintura i poesia.
Propuesta curiosa y resultado interesante (Participo en poesia)
y en la performance inaugural.
.............................................................................................................. 
..............................................................................................................
 
EL FIL CONDUCTOR
Itinerant
12 - 28 de desembre 2018 
 
 
 
Novament l'exposició "El fil conductor" torna a presentar-se.
Es una exposició de format itinerant - s'ha exposat a diferents
indrets i diverses poblacions a part del lloc on va néixer, a Sants.
a la Sala Lluïsa Franch de Cotxeres, de la mà del Col·lectiu
 d'Artistes de Sants. Ha estat vista a Sant Boi, Santa Perpètua
de Mogoda i a d'altres indrets.
 
Aquesta vegada a l'espai de La Lleialtat Santsenca.
Retorna doncs al Barri.
---------------------------------------------------------------------------
 
Con incorporación  de nuevos artistas esta itinerante exposición
vuelve al barrio donde nació, con renovado vigor y adaptación
a un nuevo y complejo espació que con su dificultat, actuo como
revulsivo creativo incluso en  el montaje.
................................................................................................................
................................................................................................................
 
 
 Després del Museu de Gavà el 2018
ara a la Torre del Baró de Viladecans el 2019
UN AIXOVAR UN VIATGE
Comissariada per Tini Hervàs 
 
La Fundació Hervás Amezcua
Tal i com va succeint fa uns quants anys ens porta aquesta
exposició que començà el seu camí al Museu de Gavà el 2018
i torna a la Torre del Baró a Viladecans el 2019.
Amb la proposta d'aquest viatge interior s'ha estimulat la creativitat
de aquest conjunt d'artistes i poetes un cop més

----------------------------------------------------------------------------------------
Exposición interesante en cuanto a la propuesta
dando nuevamente pie al estimulo creativo de todo el conjunto de autores.
........................................................................................................................
........................................................................................................................
 
 FERRAN SORIANO I LES LLETRES
50 Anys amb l'Art
 
Museu de Santa Perpètua de Mogoda (La Granja)
26 d'abril-26 de maig de 2019
 
 
 
He volgut començar aquesta mena de celebració de la meva
entrada, més o menys oficial al món de l'Art, comptant com
a punt transcendent aquella primera selecció d'una pintura al
Concurs de Pintura Jove de la Sala Parés de Barcelona, 1970
amb la corresponent aparició del nom al senzill catàleg editat 
d'aleshores,
 
Si més no, o allargaré fins a la meva primera exposició
individual, realitzada a la Agrupación de Amigos de la Música
a L'Hospitalet de Llobregat, a llunyà ja 1971, per tant el 2021
quedaran culminats aquests 50 anys.
 
 En comptar amb un espai bastant més ampli que en les altres
ocasions, en què s'ha presentat aquesta exposició anteriorment,
ha permès la incorporació d'obres que no s'havien mostrat en altres
ocasions, incorporant-ne, si més no, algunes de molt recents, 2017 i
2018, modificant tant mateix la composició de fotografies i les
dedicatòries.
 
 
 
Amb Carles Duarte i Montserrat
Poeta i amic, que, em feu la presentació tan escrita com oral
des de la primera de les exposicions a Sant Boi, així com el
seu recolzament i col·laboració en altres actes.
 
L'artista Josefa Hernández, amiga i col·laboradora i amb responsabilitat
compartida en els darrers muntatges de les dues exposicions realitzades
d'aquests "50 Anys" al món de l'Art
 
 
Amb els amics de molts d'anys Antoni Cuixart i Maria Navarro
germana i cunyat del poeta i activista social Josep Navarro,
representat a la mostra fotogràfica dins l'exposició.
Davant l'escultura "Sempre és incert" dedicada a
Miquel Martí i Pol.
 
La directora del Grup Verba de L'Hospitalet de Llobregat, Montserrat Monrós
al moment de recitar alguns poemes meus. A la foto amb Carles Duarte, i el
Regidor de Cultura de Santa Perpètua Marçal Solà.
 
Canviant impressions amb Anna Rodà, Presidenta del
Col·lectiu d'Artistes de Sants
 
 
 Un aspecte de l'exposició. Comentant-ne algun punt amb el Regidor de Cultura
Marçal Solà i Carles Duarte.
 
Un altre moment, conversant amb l'antic amic Pere Gener
col·laborador durant els meus primers anys.
 
Un angle de la sala durant la presentació, molt ben acompanyat
Per bons i admirats amics, relacionats durant molts anys.
D'esquerra a dreta, germana i fills del poeta Josep Navarro,
també Anna Rodà del Col·lectiu de Sants, Miquel González,
Vicenç Sabater, Leandro, Consolació Maite, i la   Cristina Requena,
directora de la galeria d'Art Artemisia de Les Franqueses del Vallès.
 
 
El mateix des d'un altre punt de vista, en primer terme l'escultura
"Sempre és incert" Homenatge a Miquel Martí i Pol.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
He querido comenzar lo que podríamos llamar conmemoración, mas o menos
oficial de mis comienzos - primeros pasos - por el mundo del Arte, hace ya
50 años. Desde que aparece mi nombre en un catalogo de los de entonces,
en que me seleccionaron una pintura en el Concurso de Pintura Joven de
la Sala Parés de Barcelona en 1970.
 
Intentaré alargar esta "celebración" hasta finales de 1971, en que, también
se cumplirán los mismos años de mi primera individual, que fue en la sala
de la Agrupación de Amigos de la Música de L'Hospitalet de Llobregat.
 
Aprovechando la dimensión y formato de la sala, he expuesto o sustituido
alguna obra, que en las anteriores exposiciones con el mismo nombre no
formaban parte de la misma, así como alguna de reciente 2017 - 2018.
............................................................................................................................................................
...........................................................................................................................................................
 
 
 
AD INFINITUM
 
FERRAN SORIANO
50 ANYS EN L'ART
Centre Ronda Barcelona
2 - 20 de maig de 2019
 
 
 
 
 
 
 
 Seguint amb l'aniversari i solapant-se amb l'exposició de
Santa Perpètua de Mogoda, he dut a terme aquesta mostra a
Barcelona, on feia bastant de temps que no hi presentaba una
nova exposició.
 
Des de l'any 2008 no havia fet una exposició personal a la meva
ciutat de naixement, per això ara he volgut iniciar a tall de celebració
amb dues exposicions - la de Santa Perpètua i aquesta a Barcelona,
aquests 50 anys d'inici de camí al món de l'Art.
 
Soc conscient dels anys passats en aquesta brega, per un costat
certament enriquidora en l'aspecte vital, permetent-me unes vivències
personals, que d'altre manera no hagués assolit, és a dir, va concedir-me
un canvi substancial de paradigma que no havia imaginat, una manera 
d'entendre el món i la condició humana, que no hagués arribat a conèixer
mai dedicat a qualsevol treball convencional o en una altre activitat.
 
L'exposició primordialment d'escultura, també ofereix pintures, dibuixos
i algun relleu, donant un repàs breu a coses fetes els darrers anys, on el
paisatge humà, controvertit, m'impulsa de fa molt temps - potser de sempre -
a la introspecció on sentiment i raó S'uneixen i separan, tal com els
títols en llatí, modest homenatge a la base deles parles del meu entorn.
 
Sens dubte que les dues exposicions han servit com excusa per poder
tenir ocasió d'un retrobament amb una quantitat d'amics, que en algun
cas venen dels ja llunyans de principis d'aquests 50 anys, tot i que no
deixo de tenir-ne present les inevitables absències.
Només cerco en aquests reportatges deixar testimoni de l'afecte
i reconeixement d'amistat que ens uneix a la majoria.
Amb un especial agraïment a les persones que han fet les presentacions
de les dues exposicions, Carles Duarte, Josep M. Cadena, Ramon Casalé
i Àlex González, així com a Montserrat Monrós, que llegí poemes meus,
Josefa Hernández, per la seva col·laboració (muntatges), i Ferran Vives (fotos).
 
 
 
 
Ad infinitum
Escultura que dona títol a la sèrie amb títol en llatí
part principal de l'exposició.
 
 
Una altre peça de la sala principal.
 
 
Imatge amb Pere Baltà i la seva dona Àngels, més enrere
Mercè Garcia i Àngel.
 
 
Algunes escultures a l'espai interior.
 
 
 Tertulies de retrobament a la sala petita amb dibuixos i pintures dels darrers temps.
 
 
Amb l'amic i company de Patronat de la Fundació Paco Candel,
Joan Pere Viladecans.
 
 
L'amic des dels primers temps en això de l'art, Pere Gener.
 
 
Un racó de la sala interior amb estanteria d'escultura petita i pintura.
 
Paraules de presentació de Josep M. Cadena al costat de Ramon Casalé i Àlex González
que van tenir la gentilesa  de dirigir unes paraules també, als presents, cadascun
des de la seva propia visió i perspectiva.
 
Moment de escoltar les paraules dels presentadors. Veiem d'esquerra a dreta
Vicenç Sabater, Carles Duarte, Josefa Hernández i Consolació.
Més avall bona part dels amics que m'han fet costat aquest dia,
després de molt de temps sense exposar a Barcelona.

Carles Duarte i Ramon Casalé amics de molt de temps, sempre al costat.
 
Comentari amb Joan-Artur Roure. Al costat, la artista i estimada amiga
Mariona Millà i Ramon Casalé, més enrere es veuen, Carles Duarte,
Salvador Garcia, de La Marina (ràdio i periòdic) i Vicenç Sabater.
-----------------------------------------------------------------------------------------
 
Después de años de no exponer en Barcelona, la ciudad donde nací
he querido iniciar la conmemoración de estos 50 años, con estas
dos muestras, consciente de los años pasados en esta lucha, que,
por un lado, es enriquecedora en el aspecto vital y de crecimiento
personal, que a través del cual me ha permitido, tratar y conocer
personas - algunas convertidas en referentes, para mi -, y un cumulo
de experiencias que han conformado una forma de ver el mundo y
la condición humana, que, seguro, no habría conocido en alguna
otra actividad a la que sin duda parecía destinado.
Por lo tanto, empiezo un tramo de tiempo que si es posible se
prolongará hasta 2021 en que llegaré a estos 50 desde mi primera
individual en 1971 en la sala de la Agrupación de Amigos de la Música
de la ciudad de L'Hospitalet de Llobregat.
Desde luego, las dos exposiciones han sido un emocionado reencuentro
Con un buen numero de personas que han compartido, casi o en gran
                          parte, estos 50 años que commemoro, sintiendo, como no las                       inevitables ausencias.
Con este reportaje, solo pretendo dejar testimonio del afecto y amistad
que no une a la majoria de los presentes.
 
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario