Reprenent amb interrogants aquest 2022
Comencem a manera d'inventari
SENSE NOSTÀLGIES
TEMPS, ERA TEMPS...
Aniversaris rodons, d'escultures a l'aire lliure
"Projecció de l'atleta mediterrani" 1997. 25è. aniversari.
Escultura instal·lada al Jardí de la Masia del Futbol Club Barcelona de dimensions 400 x 137 x 55 en acer inoxidable i formigó.
Barcelona
Decideix-ho iniciar aquesta nova aportació amb diversos apartats o espais. Començant pel que paulatinament van conformant la meva aventura i el rastre públic de les escultures que fan anys de nombres rodons.
Estem en un món que evoluciona molt ràpidament, les noves tecnologies o empenyen tot de forma immediata i, del que no se'n parla en conseqüència, no existeix. El nou repte és enfrontar-se a l'oblit. Per aquest motiu i defugint egos, que evidentment també tinc, pretenc posar en relleu imatges i comentaris referits a fets passats ja fa temps, però també d'actuals com la presència en algunes exposicions col·lectives i alguna visita al meu estudi. Per això intentaré compartimentar-ho. Per cercar-ne una millor comprensió.
Foto: Ferran Vives
Entrega a Josep Lluís Nuñez, del llibre sobre la meva escultura, publicat per l'Ajuntament de Barcelona essent-ne l'autor Francesc Candel, i el catàleg de l'antològica de vint i cinc anys a Tecla Sala de L'Hospitalet dos anys abans
Comitiva ja arribant davant de l'escultura, encara tapada.
Comentant l'escultura amb J. Lluís Nuñez
D'esquerra a dreta. L'amic infància Ignasi Pubill i el seu fill. més
Escultura instal·lada a la Plaça Miquel Martí i Pol
A la imatge José Luís Ocaña regidor de l'ajuntament, la Sra. Montserrat Sans vídua de Martí i Pol, Ferran i l'escorç de l'Alcaldessa de Santa Perpètua. Acompanyats d'un conjunt de música de cambra i, un breu recital de poemes de Martí i Pol a cura del també poeta Lluís Solà Sala
El poeta Lluís Solà interpretant poemes de Miquel Martí i Pol.
Torn de paraula i explicació de l'escultura i agraïment emocionat,
Aquesta escultura mural fou donació meva a la ciutat, amb motiu de l'exposició antològica de 25 anys que se'm organitzà al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet
Arnau explicant la seva visió al bon nombre de persones que van assistir a l'acte.
Tot aquest 2021he anat escrivint o dibuixant mirant de col·laborar amb l'Ateneu, amb dibuix o poemes. Primerament publicat de forma virtual i posteriorment en paper, amb un numero especial pel
Per començar, amb l'escultura "Enyor", ja novament
Un moment del diàleg amb l'Àlex en una de les sales, equipats convenientment amb mascaretes
Aquesta imatge pressa per l'Àlex és de l'ultima escultura realitzada
Així doncs, inicio aquesta nova incorporació amb la inauguració de l'escultura instal·lada al jardí annex a la
Masia del F. C. B. el mes de desembre de 1997
Amb Arnau Puig i Paco Candel poc després de la inauguració.
Tant amb l'un com en l'altre vaig tenir sempre un ferm recolzament i, aquest dia van voler estar al meu costat.
Veritablement fou un dia inoblidable, tant per la importància de la
inauguració com de l'Entitat que acull aquesta escultura.
Ofereix-ho un conjunt d'imatges amb peu de foto, que en alguna ocasió fa que m'allargui en l'explicació una mica més.
A la imatge els Srs. Miquel Pujol Grau, Josep Lluís Nuñez i Francesc Peris al fons.
L'escultura recent descoberta
Miquel Pujol Grau, Josep Lluís Nuñez i Ferran Soriano
Primers comentaris i impressions
Miquel Pujol comentant l'escultura amb Josep Lluís Nuñez
presents d'esquerra a dreta Vari Rovira, Pere Gener,
Jaume Sobrequés i Paco Candel, entre d'altres persones
Prèvia de les paraules de presentació
Visió de l'escultura des de la part posterior, abans dels parlaments de presentació
Obrint l'acte el Sr. Jaume Sobrequés
Torn de paraula comentant el fet que em va portar i el sentit que té
per un noi de Les Corts, arribar a tenir una obra en aquest indret,
i què significa pel que va ser un nano, que anava a veure com
construïen el Camp Nou des de el carrer Viladomat on vivia.
Paraules de Josep Lluís Nuñez
President del F.C. B.
al fons l'editor d'obra gràfica Joaquim Gelabertó, i jo saludant la
Sra. Isabel Vall d'Òmnium Cultural
Col·lecció de fotos: Antonio Orzaez
************************************************************************************************************** "Solidaria" (A Miquel Martí i Pol) 2007 15è. aniversari
de Santa Perpètua de Mogoda
en homenatge al poeta donant-se la circumstància
de que obra i Plaça s'inauguraven a la vegada.
Realitzada en acer corten i acer inoxidable de mides
198 x 54 x 58'5
José Luís Ocaña prenent la paraula.
Asseguts: Montserrat Sans vídua de Miquel Martí i Pol, Ferran, Isabel Garcia alcaldessa de Sta. Perpètua i Lluís Solà i Sala.
El poeta Lluís Solà interpretant poemes de Miquel Martí i Pol.
donada la admiració i amistat amb el poeta. Tanmateix, vaig
fer donació d'una pintura sobre paper pel fons d'art de la ciutat.
També vaig ressaltar la meva relació amb Santa Perpètua amb
els amics Josep Navarro, poeta i impulsor d'activitats socials i
culturals amb el Grup Art i en Paco Candel, sense oblidar els
Leandro Cid, Paco Camacho i el mateix José Luís Ocaña,
Antoni Cuixart i les corresponents companyes i famílies.
El 2019 vaig tenir ocasió d'exposar-hi novament, afegint-se un bon cúmul de circumstàncies que ho feren molt especial. Després ja ho
sabem, el confinament, la pandèmia i... tantes altres coses.
Paraules de la Sra. Isabel Garcia Ripoll, Alcaldessa
de Santa Perpètua de Mogoda.
Descobrint la placa commemorativa.
La placa d'homenatge amb petit error gramatical inclòs
Amb un vers del poeta.
Finalitzat l'acte. Canvi d'impressions amb n'ha Consolació
Fotos: Diversos autors
**************************************************************************************************************
"Selene entre Alpha i Omega" 1977 45è. aniversari
Aquesta escultura mural fou donació meva a la ciutat, amb motiu de l'exposició antològica de 25 anys que se'm organitzà al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet
S'instal·là a la façana d'entrada del Centre d'Art Alexandre Cirici.
Comptant per a la presentació amb el crític d'Art i filòsof Arnau Puig, que va ser comissari de l'exposició de Tecla Sala el 1995.
Aquí explicant els motius i significat de l'escultura en presència de Mario Sanz, Regidor de Cultura, Josep M. Solias Director del Centre i Arnau Puig
Aquí, amb dues de les persones que més he admirat i respectat.
A la imatge amb Paco Candel, la seva dona Maruja i Arnau Puig.
Arran de la instal·lació del mural i, en la presentació del catàleg d'una exposició a Vilafranca del Penedès, gairebé coincidint en el temps, Candel va escriure el següent:
ALFA I SELENE: OMEGA ENCARA NO
Ser artista no és només reproduir el que veiem, sinó crear a través del que es veu. Li estic robant semblants paraules - amb la seva venia, es clar - al crític Arnau Puig. Les va pronunciar el dia de la inauguració de Selene entre alfa i omega de Ferran Soriano, escultura que campeja a la façana de la sala Alexandre Cirici de L'Hospitalet...
...Des de la recerca de Itaca, fins l'algidesa del moment actual, no hi ha hagut brusc trencament, com des de el meu punt de vista pogués semblar, donada la interrupció o silenci que més o menys un ha guardat durant un temps. Ferran Soriano, ferm en la seva coherència, ha prosseguit raonablement la seva revolució artística en busca d'aquell absolut que no existeix però que s'ha de buscar...
Extracte del catàleg.
Afegeix-ho aquesta imatge pel fet de que correspon a l'exposició mencionada de Tecla Sala, on fou l'obra que tancava l'exposició
i la més nova. Es dona la circumstància que el Centre Cirici va ser enderrocat i si va construir el Poliesportiu del barri Centre.
Per tal motiu l'escultura fou desmuntada i deu trobar-se avui
en algun magatzem de l'Ajuntament
Mai he sabut on és, n'hi si mai va plantejar-se un nou emplaçament.
Posteriorment en algun moment van parlar-me de la façana de
l'Aula de Cultura de Bellvitge, ja desapareguda en haver-se
construït el formidable
Centre Cultural i Biblioteca de Bellvitge.
Si explico això és aprofitant l'aniversari i, que, com de tot fa molt
de temps, hi ha persones que desconeixen aquests fets i aquesta obra.
De les fotos: la darrera es d'Antonio Orzaez, de les anteriors en desconec l'autor.
**************************************************************************************************************
ACTUALITAT
Exposicions col·lectives
amb les que he col·laborat
"Lliures per crear"
Un any més el Col·lectiu d'Artistes de Sants
sota el lema
"Un Col·lectiu amb llibertat d'expressió"
organitza tres exposicions a la Sala Lluïsa Franch
del C.C. de Sants. Barcelona
Participo amb l'obra que anteriorment fou exposada al
Museu de Gavà i la Fundació Hervás Amezcua.
"Equilibri pel món" (A Leonardo)
Acer inoxidable, ferro i fusta. 164 x 89 x 47
Una vista de la inauguració amb bona part dels participants i públic
prou nombrós i ben separat donada la situació pandèmica que no
podem deixar enrere i condiciona qualsevol acte públic.
Aquí, una al costat de l'escultura
Moment de la presentació a càrrec de Ramon Casalé
crític d'art i historiador, sempre compromès amb aquest col·lectiu,
al costat Anna Rodà Presidenta del Col·lectiu d'Artistes de Sants.
**************************************************************************************************************
"Una habitació amb vistes"
Formidable exposició col·lectiva, i per a mi entranyable, en
donar-se la circumstància de que el ja llunyà 1986 vaig fer-ne una il·lustració pel llibre "Una habitació amb bona vista" de
E. M. Forster per a Editorial Proa - col·lecció A tot vent.
Participo amb tres escultures.
la de la imatge del cartell personalitzat porta el títol.
"Finestres de l'ànima"
Feta en, acer inoxidable, ferro i fusta. 48'5 x 60 x 20'5
No és una obra feta expressament però la coincidència, la ha fet idònia per a aquesta exposició.
Imatge del taller on estava acoblant una de les obres exposades
i, el llibre abans citat. Conversant amb Margarida Garcia Andreu
i Tini Hervás comissaria de l'exposició el dia que varen estar a l'estudi per seleccionar obres
Foto: Tini Hervás Amezcua
Aquest és el llibre i la il·lustració de la que he parlat més amunt.
M'ho van demanar perquè sabien de la meva estada de uns quants mesos a Itàlia amb una beca concedida per l'Ajuntament de L'Hospitalet el 1975 i l'enamorament per Florència.
La imatge reflecteix l'observació del "Ponte vecchio" sobre el
riu Arno, des d'un balcó-finestra imaginari.
**************************************************************************************************************
ALTRES ACTIVITATS
Dibuix, poemes i contes i, una revista
Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Ll.
"Dia Internacional de la Poesia"
Dins del mateix exemplar també van publicar-me el conte
"Al Museu"
on fent volar la imaginació, es produeix un diàleg entre
dues escultures al Museu de Gavà.
També es publicà de la mateixa manera, virtual i paper al
numero 445 de Xipreret "L'Arte è cosa mentale" un article
comentant anècdotes de les meves primeres passes pel món
de l'Art i relació amb algunes persones de L'Hospitalet, molt
significatives per a mi, alguns com a referents en l'art i la vida.
**************************************************************************************************************
Faig una mena de parèntesi en incloure un minso extracte de l'article que va escriure'm el crític d'Art Gregorio Vigil-Escalera per la
revista ARTEPOLI, virtual i en paper / n. XXX Primavera 2021
Ferran Soriano y la configuración férrea y humanista de la forma.
Mediante la importancia de la posición de su individualidad,
de su ubicación en el presente como parte integrante de la explicación del pasado, es como se hace posible determinar el aura de la obra de Ferran Soriano (1944), y el depósito de valores estéticos y los compromisos asentados en la misma...
...Por tanto, si Ferran a medida que emprende la acción sueña y piensa, la obra medita y acaba interviniendo y guiandole, pues el modelado de un vacío únicamente puede tallarse con la materia del goce. Así pues, depura el hierro y el acero a la búsqueda de caracteres esenciales cuyo resultado sea ese anhelo que le ha trazado el camino.
En definitiva, Ferran sigue ahí, en su ciudad de L'Hospitalet, con el numen de una verdadera vocación que trae consigo un constante recomenzar y un mismo trazado de un camino, aquel que es el mejor para volverse a encontrar, aquel que caracteriza para siempre la genuina aptitud y creatividad.
Una de les imatges de la revista. En principi fou maqueta per fer en gran, però per circumstàncies alienes a mi no es va arribar a realitzar
"Porta ilerda"
**************************************************************************************************************
VISITA A L'ESTUDI
Visiten l'estudi de Sant Boi
Mercè Vila i Àlex Susanna
A finals de 2021 he rebut el plaer de rebre algunes
visites al meu estudi que, diria que han estat un luxe.
Alguna d'elles ha estat positiva de cara a unes
exposicions que s'aniran materialitzant durant l'any.
Oportunament ja aniré informant.
De la que n'han quedat imatges fetes per ells mateixos,
es la que vaig tenir el passat mes de desembre de n'ha
Mercè Vila i Àlex Susanna.
a l'estudi després de haver estat exposada fins a primers
de 2021 a la Fundació Vila Casas de Barcelona.
Un dels racons on durant anys he escrit una part de
lletres, comunicats, reflexions, poemes i articles.
Un lloc acollidor, sens dubte.
D'aquesta sala en dic de les escultures, però hi ha moltes més coses.
L'espai per dibuixar i pintar, interioritzant idees.
Acomboiat de silencis i música i obra dels amics.
Diàleg d'emmascarats
Curiosa foto de la Mercè Vila durant una part de la conversa
amb l'Àlex. Espai on deso pintura sobre paper i dibuix.
Anecdòticament hi ha alguna escultura, com es veu al fons
Dedicatòria al seu llibre "Quadern d'ombres" on augura de
continuar la conversa. Ara l'hem reprès, molts anys després.
Amb desig de continuar-la
de la que en l'entrada anterior n'havia mostrat el dibuix.
"I ara que fem, Rodin"
*******************************************************
RSUMEN EN CASTELLANO
Para los amigos de La Rioja, Extremadura y Madrid.
Hace casi un año de la última entrada a este blog.
La situación que vivimos impide mas alegrias.
Como uno ya tiene un bagaje considerable de tiempo, en este mundo me permito para empezar, hacer referencia a los aniversarios que las esculturas en espacios públicos van cumpliendo.
Continuando. con mi aportación a algunas exposiciciones colectivas en Barcelona y Gavà, con la Fundació Hervás Amezcua y con el Col·lectiu d'Artistes de Sants.
Resalto la exposición de Gavà por la coincidencia que, con una gran diferencia de años el tema de "Una habitación con vistas", de E. M. Forster retona con nuevas versiones y una mirada distinta.
Consecuencia de estos momentos es el hecho de trabajar más de manera virtual, con cuentos, poemas y dibujos, que posteriormente han pasado a papel colaborando con l'Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet.
En este apartado incluyo una minima parte del articulo públicado en la revista ARTEPOLI por el crítico de Arte Gregorio Vigil-Escalera
numero XXX Primavera 2021
Finalizando con la visita a mi estudio por parte de
Àlex Susanna director artístico y Mercè Vila
De la Fundació Vila Casas.
Ha habido otras visitas pero no se han tomado imagenes.
Ferran Soriano gener de 2022
