COVID-19
COSES DE CASA
1 DE MAIG DE 2020
Portem 52 dies sense poder sortir de casa
Donant, a casa, voltes a idees que ens expliquin, el que representa el fet de no poder
desplaçar-te a l'estudi on tens tots els estris a mà, a punt, per quan sorgeix la idea que
t'aboca a dibuixar, pintar, escriure o a fer escultura, no et falti material, que a casa no tens.
desplaçar-te a l'estudi on tens tots els estris a mà, a punt, per quan sorgeix la idea que
t'aboca a dibuixar, pintar, escriure o a fer escultura, no et falti material, que a casa no tens.
Posat a fer recompte de algunes obres, que per un motiu o altre, des de fa
molts anys, formen part de l'escena casolana quotidiana, majoritàriament
per motius sentimentals, algunes, junt amb d'altres, que conformen diferents
moments del viure i el meu quefer, sobretot en l'escultura.
moments del viure i el meu quefer, sobretot en l'escultura.
Això ha donat com a resultat a una molt mini, mostra retrospectiva, que
recull coses del anys 70 (segona meitat) fins a algun dibuix d'avui mateix,
2020, fruit del confinament i que a mesura que anem avançant comentaré.
Començo amb aquesta foto que correspon al catàleg de la exposició que
es va dur a terme a "Blanquerna", Biblioteca i sala d'exposicions i actes
de la Generalitat de Catalunya a Madrid, l'any 1995.
El text de presentació fou a càrrec de la poeta i escriptora Olga Xirinacs.
Si he seleccionat aquesta imatge, es perquè a les primeres setmanes de
confinament, vaig incorporar l'escultura per donar una idea, de la mirada tal
vegada nostàlgica, cap a l'exterior, des de la finestra, acompanyada d'un poema que
també afegeix-ho aquí, en aquest bloc a continuació.
Fotografia realitzada per Antonio Orzaez, que va tenir la intuïció de
voler reflectir l'enfrontament visual de l'artista i la seva obra.
********************
Títol de l'escultura.
"Retrat de l'artista fèrtil". 1994
31 x 28 x 22 acer inoxidable i fusta.
26 DE MARÇ 2020
Fa tants dies
sense el mar,
avui la llum diàfana
fitant des del finestral,
aquest ja antic finestral
Confinat, enyoro el camí,
el Carrilet
l'estudi
el meu racó
el breu trajecte diari
curull, si observes
de tants moments
d'humanitats diverses
La Rambla de Sant Boi
aquell, bon dia,
l'encaixada de mans
afectuosa, i el tallat
a la barra del "7"
Recórrer les estances
escoltant el silenci
generador de idees plenes
furgant la ment
creativament
Impulsant recerques
de fons d'ànima
a voltes sobreeixides
d'altres abatuda
concretant en imatges
l'esperit de l'Art
26 de març 2020. 17 dies del inici del confinament covid-19
*********************
Títol: "Trencant lligams". 1978, 29 x 19 x 12 acer inoxidable.
Fase evolutiva post-estada a Roma amb motiu de la beca
de L'Ajuntament de L'Hospitalet el 1975.
Entre aquesta imatge i la següent, hi ha un espai de temps on
l'evolució va ser molt notable. Fou quasi un trencament per motius
que ara no fa el cas comentar. Aquestes formes quasi filiformes van
deixar pas a una sèrie de torsos, contundents, femenins i masculins,
que a la vegada donaren pas a la sèrie Mediterrània i les figures de la
Mitologia Grega.
********************
Títol: "Hefest". 1987 39 x 26 x 22 acer inoxidable.
Aquesta escultura va formar part de l'exposició
"Cercant Ítaca"
Amb presentació de Miquel Martí i Pol, el 1988
va exhibir-se a L'Hospitalet i a Nova York. (EEUU),
el 1990, va passar al Palau dels Rois de Majorque a Perpinyà. (França).
********************
Títol: "Consolació". 1991 18 x 17 x 14 acer inoxidable.
Aquest any el 91 va obrir la porta a una obra amb ràpides evolucions,
la valoració de les mateixes, però, la deixo pels crítics d'Art.
Aquí, a casa, no en tenim cap altra de emotivament més representativa.
.
No ha esta mai exposada, ara però s'estrena en exposició virtual, a causa de estar vivint el...
"Temps del Confinament"
********************
Títol: "Certesa-equilibri". 1992 46 x 25 x11 acer inoxidable i fusta.
A partir d'aquests anys, també més sovint, apareguéren, la inclusió d'altres
materials com la fusta, marbre, plàstics i resines.
Quan a concepte, anar prenent importancia l'equilibri, majoritàriament.
Sense deixar de banda en cap moment l'ésser huma com a motiu central.
********************
Títol: "Suggerències en blau". 1995 60 x 43 T/M sobre cartolina.
Per aquelles coses que passen, a casa, solament hi ha una pintura
feta per mi. Res a veure amb l'estudi.
Aquesta època els 90 va ser molt fèrtil, donat que em va permetre unificar
escultura i pintura, com a llenguatge, en una manera de fer harmònica, que a
la vegada em donava molta més llibertat, de conceptes i creativa,
que anava, i continua anant en ambdues direccions.
********************
Títol: "Passions". 2013 46 x 32'5 Dibuix llapis s/paper.
Com es pot apreciar la foto es casolana i el vidre te reflexos.
El gaudi amb el dibuix els darrers 15 anys ha anat prenent més protagonisme.
********************
Tres dibuixos de confinament
Títol: "Enyor" 2020 29'5 x 21 Bolígraf S/ paper fotocòpies.
Cercant amb la mirada, regalima la llàgrima.
********************
Títol: "Cel de plom" 2020 29'5 x 21 Bolígraf i collage. S/paper fotocòpies.
Com pesa el que està caient.
********************
Títol: "Un horitzó ?" 2020 29'5 x 21 Bolígraf S/paper fotocòpies.
El trobarem l'horitzó, de debó ?
********************
Per finalitzar aquesta aportació en una temporada, a moments
angoixant i d'altres interesant, però sempre força dolguda, deixo
aquests apunts una mica més optimistes en aquest poema.
91 GRAONS
Noranta-un graons | les ulleres sobren
escala de casa | obrint la boca
trams de set | s'enfonsa la mascareta
exercici físic, concentració | respirant fondo, persevero
|
|
Comptats diàriament | Ja veig el "potus"
com si pogués descomptar-me | del descans del sisé,
en principi ferm | catorze graons manquen
de començament | s'albira el darrer esforç
|
|
Primera meitat | Replà de l'ascensor
amb cama forta | gires a l'esquerra
respir profund | obligat esbufegues esverat
intent d'a compassar | com a gran esportista
|
|
Segona meitat | Esclates amb emoció,
respiració agitada | interiorment sense parlar
la mascareta entela les ulleres |
coses del confinament |
|
El quart pis arriba | No podries pas
prenc aire, camino |
pel breu passeig |
del replà | ¡ He fet el cim !
|
Superat el mig camí |
alterat ja l'alè |
resten encara, | Sant Jordi, 23 d'abril 2020
dos pisos i mig | 44 dies de confinament
|
| Ferran Soriano
________________________________________________________________________|
Amb aquesta imatge actual tanco aquesta incorporació.
Portem 53 dies confinats que han fet ballar els estats d'ànim amunt i avall,
hem intentat amb les imatges i les lletres deixar una mostra de com,
de moment, s'ha viscut a casa, l'episodi.
Intentant trobar en el quotidià, arguments que permetin mantenir
creativament alt l'esperit i les ganes de viure.
**************************************************************************************
Resumen de esta nueva incorporación al blog, inmersos en este episodio de pandemia que nos ha tocado vivir.
En el hay el intento de mostrar tal vez cosas que en el día a día intenso, en que uno ha vivido el mundo del Arte, no percibías. En casa, donde vivimos, con el tiempo han ido quedando esculturas pinturas i dibujos, que por motivos diversos han formado parte de este entorno cotidiano.
Algunas de ellas uno tiene el convencimiento que pueden haber marcado un punto y aparte, una inflexión, en cuanto a conceptos, y contenidos, otras por ser emotivamente fruto de unos tiempos vividos hace ya mucho. Hay cosas de los años 70, muy marcados temáticamente, los 80, donde se produce un movimiento menos social(por determinados desengaños), series de torsos, que desembocaron en otra serie, Mediterráneo y mitologia griega, hasta los 90, hay un salto con algún dibujo ya en el 2000, incluidos los últimos tres, actuales.
Todo resulta incompleto, hay entremedio muchos trabajos intermedios, que enlazan periodos, y momentos de pruebas, dudas y certidumbres que sin ellos no habría los resultados de hoy.
Ahora pues ante la imposibilidad de ir al estudio-taller, con las herramientas que tengo a mano,
presento esta mini, muy mini exposición, que casi me queda una retrospectiva de estos 50 años que llevo viajando en esto que llamamos mundo del Arte.
Echar la vista atrás impresiona, cuando parece que la tierra queda paralizada.
Con los dos poemas que incorporo, uno al principio el otro al final. Con el último, pretendo dejar en el aire un sentimiento de relativo optimismo, y las ganas de seguirme expresando en cualquiera de las modalidades en que estoy inmerso, supongo que entre imagen y letra intento poner el acento en lo humano, el ser humano.
Ferran Soriano
**********************************************************************
***************************************************************
AAAA
